Mini Projecte Final: Com preparem un viatge a Eivissa i Formentera?

INTRODUCCIÓ

Després de tot un semestre d’assessorar-nos i experimentar l’aprenentatge significatiu amb nosaltres mateixos en l’assignatura de Noves Tecnologies de l’Educació: amb debats, mapes conceptuals, lectures d’articles i mòduls propis de l’assignatura, creació de blocs i treballs col·laboratius amb wikis i googledocs;  ara hem tingut la oportunitat de veure i valorar quins aspectes de les noves tecnologies podem aplicar en la nostra tasca com a futurs psicopedagogs i el que és més important de quina manera podem aconseguir que la introducció de les TIC en la nostra tasca ens ajudi a afavorir un aprenentatge el més significatiu possible.

Hem procurat en tot moment seguir una pauta de treball de resolució de problemes basada en el model de Jonassen. La presentació d’aquest projecte ens mostra com un grup de nens de sisè són capaços d’afrontar un problema assolint diferents competències i habilitats que els permetran resoldre el seu problema i tenir uns coneixements previs per poder afrontar futurs problemes semblants.

FONAMENTACIÓ TEÒRICA

Aquest tipus de plantejament pensem que parteix d’un enfocament sistèmic on lo important és determinar quins són els objectius a aconseguir pels nens tot mobilitzant els elements necessaris per la seva consecució, tot veient que el producte resultant és fruit d’aquestes interaccions que s’estableixen. Per tant es tenen en compte els nens, el context i els elements que formen part d’ell.

D’altra banda l’aplicació d’aquesta teoria de sistemes ens porta a la conclusió que el sistema que hem creat està format per parts interrelacionades i que els resultats obtinguts dependran d’aquestes interaccions, on qualsevol millora afectarà al sistema i a la seva organització. Podem partir com a referència els treballs de Gerlach i Ely (1979, pàg.22) on ens presenten un model sistemàtic que ens fa entendre l’aplicació de la TE en una activitat formativa on l’efectivitat no ve causada pel mitjà tecnològic sinó més aviat per l’adaptació d’aquest amb la resta de components : nens, formador, continguts, objectius...

Hem procurat, doncs, al llarg de l’aplicació del nostre projecte que l’ús de la TE no sigui un simple mitjà posat a calçador a les aules. Aquests nens de sisè han dut a terme primer un procés d’adaptació al nou mitjà, al context, per més tard poder adaptar aquest context a la seva necessitat o problema a resoldre: com organitzar un viatge.

Per una altre banda també partim d’una fonamentació basada en les teories de la comunicació, ja que no hem d’oblidar tal i com Jakobson (1975) ens presenta que la comunicació presenta diferents funcions comunicatives i per tant els nostres nens han d’arribar a adquirir aquelles habilitats comunicatives necessàries per resoldre el seu problema, des de saber interpretar la informació que reben com a saber expressar-la. I és que la TE ha passat a centrar-se en l’alumne per aconseguir una comunicació eficaç.

Així doncs, i partint dels principis que sustenten la nostra manera d’entendre la TE considerem que la línia del nostre projecte és presenta sota un punt de vista constructivista. Es pretén que sota la mediació d’un adult els nens i nenes de sisè puguin aprendre a partir de les seves experiències i partint d’una idea inicial sobre com poder organitzar un viatge (experiències que hagin pogut tenir amb anterioritat en altres àmbits...). Es doncs inevitable recórrer a l’aportació del constructe de Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) de Vigotski. En ella ens mourem al llarg del projecte per tal de trobar l’equilibri entre el que la classe és capaç de fer sense cap tipus d’ajuda per resoldre el seu problema i el que nosaltres podem ajudar/guiar per tal de facilitar la resolució del problema. Així de nou parlem de interacció (entre professor i nens) ja que la ZDP no és quelcom propi del nen sinó quelcom fruit d’aquesta interacció en el procés d’ensenyament.

Tot això ens porta a la idea de promoure un aprenentatge significatiu a l’aula tal i com Ralph i Yang (1993) ens proposen “La col·laboració entre aprenents els permet compartir hipòtesi, esmenar els seus pensaments i treballar mitjançant les seves discrepàncies cognitives” on tots puguin aprendre de tots fent servir eines que faciliten aquest aprenentatge significatiu com poden ser les wikis i el treball en petits grups, sempre d’una forma activa. És evident, doncs, que al llarg del procés de construcció del projecte els nens i nenes passaran per les diferents etapes que marquen un aprenentatge significatiu: actiu, constructiu, conversacional, intencional, col·laboratiu, contextualitzat i reflexiu i que tornant a la ZDP nosaltres com a professionals hem de saber com moure’ns en aquest context.

Partim doncs d’un problema que es planteja per un entorn que no facilita cohesió en el grup (recordem que es troben amb el problema de no poder marxar de viatge perquè els seus tutors no confien en el bon comportament del grup: poc motivats i compromesos amb el projecte) i que per tant han d’arribar a la conclusió que es pot solucionar oferint confiança i motivació fent una tasca grupal. Considerem que per tots aquests aspectes els alumnes realitzaran la construcció de models mentals que els permetran demostrar que han entès les relacions entre les entitats que estableix el seu problema

CONCLUSSIONS

Les conclusions a les que podem arribar un cop realitzat el projecte ens porten a afirmar que les tecnologies aplicades a l’aula poden facilitar i ajudar a aconseguir aprenentatges força significatius sempre i quan aquesta aplicació estigui ben contextualitzada. En el nostre cas ens hem trobat amb alumnes que ja estan acostumats a treballar amb ordinadors i dominaven eines com el Word, elaboració de power points i fins i tot ja tenien uns hàbits adquirits a l’hora de buscar i seleccionar informació per internet.

Per tant considerem que els objectius que ens vam plantejar a l’inici del projecte han estat assolits. L’experiència ha estat molt positiva ja que aquests coneixements previs dels alumnes ens han permès centrar-nos molt més en els processos que els nens han seguit i per tant la Zona de Desenvolupament Propera en la que ens hem hagut de moure ha estat molt més reduïda. Pensem que s’ha tingut molt en compte el context a l’hora de plantejar els objectius ja que d’una altra forma no hagués estat possible assolir-los, la temporalització del projecte s’hagués consumit ensenyant als alumnes a dominar les eines en lloc de fer-les servir per solucionar el seu problema.