Una primera visió de la relació entre Tecnologia, Educació, Societat i Ciència

Mapa conceptual final

Conclussions valoracions i autoavaluació

Quan se’ns va presentar l’enunciat de la Pac em vaig quedar força desconcertada per la quantitat de materials que havíem de treballar, no només amb lectures pròpies de l’assignatura (que és el que ve essent habitual en la resta d’assignatures que he treballat) sinó també amb la quantitat i varietat de materials que havíem de desenvolupar i en el meu cas conèixer, com podien ser la creació d’un bloc (que a dia d’avui sóc conscient que he de treballar més),  el coneixement d’un nou programa com el cmap o bé la tasca per parelles amb el googledocs.

Així doncs teníem un mes per endavant i molta feina a fer, tot plegat molt confús si tenia en compte la meva forma de treballar fins ara. Un cop vaig treure’m la por al “desconegut” vaig adonar-me que aquesta assignatura em proporcionava l’oportunitat d’experimentar amb totes aquestes eines amb l’avantatge que tenia un nombre elevat de companys disposats a ajudar en el fòrum de l’aula, gràcies a les seves experiències. No podia, doncs, perdre l’oportunitat d’aprendre al màxim de tot plegat i em vaig posar les piles: primer amb el bloc i més tard amb la tasca per parelles enlloc de fer-ho individualment.

Fins al moment ha estat una experiència meravellosa, se m’han obert un munt de noves possibilitats i el que crec que és més important sóc conscient que s’han produït en mi aprenentatges força significatius com per a reconèixer canvis conceptuals pel que fa a la tecnologia educativa i la relació entre C-T-S.

Ha estat sorprenent veure com tot el que anava realitzant quedava completament integrat amb les lectures del material alhora que es feia aplastant l’objectiu final de la tasca. He passat completament, i sense ser conscient al principi, per un aprenentatge significatiu: primer adquirint un compromís amb la tasca (qualitat activa), per seguir amb una adaptació de les noves idees amb el meu coneixement previ (qualitat constructiva) un treball col·laboratiu amb els consells al fòrum i la tasca per parelles, una intencionalitat clara i evident amb la construcció del mapa conceptual, tot envoltada de companys amb els que poder dialogar i compartir experiències (qualitat conversacional), en un entorn d’aprenentatge concret amb simulacions i presentacions de casos com els del debat i finalment una autoavaluació que m’ha permès reflexionar sobre tot el meu procés d’aprenentatge.

Així doncs, la meva primera autoavaluació consistia en afirmar que la tecnologia educativa podia solucionar i facilitar la tasca educativa però pensat sota el punt de vista del professor que utilitza l’ordinador, una pissarra digital o un projector per fer més entenedora la classe. Actualment penso que no només facilita la tasca del professor sinó que és un mitjà indispensable per aconseguir aprenentatges significatius en els alumnes. Com? Amb la gran varietat d’eines que es poden facilitar als alumnes per a poder construir models, els quals els permeten ser conscients del que estan aprenent. Aquest ha de ser l’objectiu de la tecnologia educativa i per tant si analitzo aquesta pregunta en la meva autoavaluació inicial veig que la meva valoració actualment ha canviat de un 5 a un 9 tot lligant-la amb la pregunta de la competència dels professionals de l’educació que l’havia valorat també amb una puntuació elevada. Com a professionals hem d’aprendre a utilitzar la tecnologia de forma productiva i no pas com una eina amb la que estem obligats a treballar. El paper del professor tal i com assenyala Cabero ha de ser el de ajudant, tot portant-nos a la idea de Vygotski i la seva ZDP.  Evidentment això no ens ha de portar ni a l’extrem sociodeterminista ni a l’extrem d’un tecnodeterminisme, hem de ser suficientment conscients que els canvis tecnològics no han de portar-nos socialment a remolc doncs ja hem pogut veure al llarg del debat i les lectures de Cabero i Domènech i Tirado que C-T-S estan estretament lligats i per tant no es pot concebre la tecnologia ni la societat com quelcom independent sinó tot al contrari com un entramat de relacions que ens han de portar cap a una perspectiva del teixit sense costures.